Número 1
BENVINGUDA, Ictinews 2.0!
Ves quina alegria que ens ha donat la gent del Projecte Icària!!! I és que les intrèpides reporteres i reporters del seu Canal de Reporters, seguint el nostre lema de “seré un temerari i el meu projecte una il·lusió”, han decidit reflotar la mítica revista de l’institut: l’Ictinews. La vida d’aquesta publicació, que treu a la llum el seu primer número el febrer de l’any 2005, ha fet honor al seu nom i ha experimentat grans moments de glòria, però també algun que altre periode d’immersió. Ara, per goig i gaudi de tothom, torna a sortir a la superfície, actualitzada i adaptada als temps que corren. De ben segur que ens tindran ben informades i informats. Benvinguda, Ictinews 2.0; i endavant les atxes!!!
Albert Masoliver Director de l'INS Narcís Monturiol
Aquest curs, gràcies al Projecte Icària i el Canal de Reporters, recuperem Ictinews, la revista de l'institut
Després d'uns cursos estranys en què la pandèmia de Covid-19 ens va obligar, primer, a confinar-nos i després, a treballar de manera diferent i a adaptar-nos a l'ús creixent del teletreball, les aules virtuals i altres virtuts de les tecnologies, el curs passat vam poder recuperar la normalitat a les aules de l'institut. El repte amb què vam començar el curs 22-23 era tornar a fer les sortides i activitats habituals fora del centre i tornar a compartir espais sense limitacions. I es va aconseguir. Entremig, la vida al centre va continuar sent un bullici constant. Es van reprendre projectes mig aparcats i se'n van engegar de nous. Però enmig de tanta activitat, ens va quedar un repte pendent: tornar a editar la revista de l'institut, l'Ictinews. Això no vol dir que no es generessin notícies i informacions. Tant a la pàgina web del centre com a les diferents xarxes ens hem anat fent ressò de fets destacats del nostre dia a dia i el Monturiol no ha deixat de tenir presència en els mitjans locals. Però l'objectiu que ens vam marcar el curs passat des del Canal de Reporters, recuperar l'edició de la nostra revista digital i oferir-la també en format físic, no s'ha materialitzat fins ara, que reneix com a Ictinews 2.0. Després d'aquest primer número preveiem poder oferir-vos cada trimestre, un recull de notícies destacades del nostre institut, del barri de l'Eixample i de la nostra ciutat Esperem que hi trobeu un espai per conèixer-nos i per apropar-nos al nostre entorn, una àgora on compartim el nostre dia a dia amb el barri i la ciutat que ens acullen i que també es faci ressò del que hi passa, que no és poc.
Nou curs, nous reptes
3 4 6 7 8 9 11 13 14 15 18 19 21 22 24 25
ÍNDEX Salutació director Presentació L'institut Inauguració de la biblioteca El catàleg de la biblioteca Els Pastorets del Monturiol han fet deu anys "No sabem a quants anys arribarem" (entrevista a Ernest Pibernat) Les deu preguntes a...les cantineres Tots al cinema! Projecte "Dalí jove" El TDR: el gran repte dels estudiants de batxillerat El nostre barri Visita a l'associació de veïns de l'Eixample "Cal fer un mapa de barris de Figueres" (entrevista a l'AV Eixample) Entrevista a les regidores de barris La ciutat Visita a l'Alcalde 10.000 persones es declaren fans de la birra artesana a Figueres El mercat de Nadal
"¡Enviadme libros, libros, muchos libros para que mi alma no muera!"
Inauguració de la biblioteca
El passat dimarts 12 de setembre es va inaugurar la biblioteca "Icària", rebatejada després de la remodelació amb el nom de la que durant més de vint anys n'ha estat l'ànima: Gabriela Gómez, "Gabi". Ja fa dos cursos que l'espai va ser remodelat gràcies a la implicació de l'AFA (Associació de Famílies d'Alumnes) de l'Institut). El resultat ha estat un espai diàfan i lluminós que convida a la lectura i al relax. No hi havia hagut, però, ocasió de celebrar-ho fins ara. I es va fer, justament, aprofitant per retre un petit homenatge a la professora de Llengua i literatura castellanes Gabriela Gómez, que ha exercit el seu mestratge al centre durant més de tres dècades. El curs passat des del Departament de Llengües del centre es va fer arribar una proposta a l'equip directiu per tal que es reconegués la tasca al capdavant de la biblioteca de la Gabi. La proposta va ser molt ben acollida. Va ser necessària la complicitat d'excompanys i membres del club de lectura per assegurar-nos la presència de l'homenatjada, que, després del discurs de rigor del director del centre, va ser l'encarregada de descobrir la placa, sense imaginar-se que hi trobaria el seu nom. Va ser un moment molt emotiu que va continuar amb el parlament d'un parell d'excompanys del seu departament, encarregats en representació del claustre de recordar el vincle de la Gabi amb la biblioteca, els llibres i la literatura. Hi van llegir textos de Borges, García Lorca i Montserrat Roig. La família de la Gabi va fer-li costat i va compartir amb tots nosaltres el berenar posterior, al qual també van ser convidats membres de l'AFA i el Consell Escolar.
El curs passat la professora Gabriela Gómez es va jubilar. La que ha estat durant anys ànima de la nostra biblioteca va deixar la docència activa, però ha continuat vinculada a aquest espai. Ara, una placa amb el seu nom a l'entrada l'homenatja.
La biblioteca del centre, remodelada fa dos cursos gràcies a la col·laboració de l'AFA, he estat batejada amb el nom de la professora Gabi Gómez
Podeu buscar el llibre que us interessi posant el títol o fent la cerca per autor o tema. Si el llibre és a la biblioteca, de seguida veureu quants exemplars n'hi ha i si estan en préstec o no.
Ja només us queda aprofitar l'hora del pati per anar a buscar el llibre que us interessa!
Si escanegeu aquest codi QR podreu seguir el vídeo tutorial.
Un cop dins la pàgina de la biblioteca, busqueu a mà dreta l'accés al CATÀLEG
Quan es desplegui la pestanya, hi trobareu l'accés a BIBLIOTECA
Entreu a la pàgina web de l'institut (https://agora.xtec.cat/iesmonturiol/) i cliqueu a la pestanya SERVEIS.
Sabeu com accedir al catàleg de la biblioteca i consultar quins llibres hi podeu trobar? És molt fàcil, i ho podeu fer des de casa. Us oferim un tutorial ben senzill perquè no tingueu cap excusa per llegir i consultar els materials de la biblioteca.
EL CATÀLEG DE LA BIBLIOTECA
ELS PASTORETS DEL MONTURIOL HAN FET DEU ANYS EN PLENA FORMA
Ara fa 10 anys, a l’Institut Narcís Monturiol de Figueres van engegar un projecte, “Els Pastorets del Monturiol”, una activitat teatral on tots els personatges són interpretats per professors del propi institut. A principis del curs 2014-15 es va presentar el text que haurien de representar aquell mateix curs per Nadal. El guió estava escrit en vers i fet tot a mida per el professorat de l’institut. Assajos i més assajos, lectures i més lectures ja formaven part del ritual de l’institut. Cada any ha anat augmentant l'audiència i la fluïdesa dels professors i professores. Els Pastorets del monturiol repassen, a tall de gags i diàlegs versats, l’actualitat econòmica, política i social que viu el nostre país. Aquests no són, en cap cas, uns pastorets convencionals, sinó que sovint transgredeixen – sense mala fe, és clar – els cànons de la correcció social establerta. Als Pastorets del Monturiol res no és el que sembla i qualsevol semblança amb la realitat és, simplement, pura casualitat. Com cada any el departament d'Imatge Personal de l’institut s'ocupa de tot el maquillatge i perruqueria dels personatges..
Fotografia de Jordi Callol, Empordà.
Cartell dels 10 anys de Pastorets, obra de la professora Sara Salip
Enregistrament íntegre de la funció del desè aniversari al teatre El Jardí
Quina matèria ensenyaves quan eres professor? Llengua i Literatura Catalana. Per què vas decidir ensenyar teatre? Perquè m’agradava molt i hi havia una optativa que es deia “teatre de butxaca” i també en vam fer a nivell extraescolar a batxillerat i anàvem a la Mostra de Teatre a Blanes. Quin any et vas jubilar ? L’any 2019, fa 4 anys. Per què vas decidir crear aquesta obra teatral amb els professors de l’institut? Va ser una decisió entre diversa gent, va ser una proposta dels professors i se'ls va ocórrer a ells. Per què vas triar aquesta temàtica per l’obra? Una professora va suggerir aquest tema i ens va semblar bé Quina va ser la teva inspiració per crear els pastorets? Vaig inspirar-me agafant personatges dels pastorets de Folch i Torres, però fent un text a mida. Tot i que ja no ets professor, segueixes fent de director als Pastorets; per què? Perquè els vaig començar i vaig decidir continuar i així seguir implicat amb alguna activitat de l’institut. Quan vas escriure l’obra ja pensaves qui faria cada paper o primer vas fer la obra i després vas repartir els papers?
“NO SABEM A QUANTS ANYS ARRIBAREM”
Hem parlat amb Ernest Pibernat, autor i director dels Pastorets de l’institut Narcís Monturiol. Antic professor de llengua catalana i literatura, cada any actualitza una mica el text però sempre seguint amb la mateixa dinàmica. Amb ell hem parlat de passat, present i futur dels Pastorets. .
Els personatges principals sí que estaven pensats per al professor o la professora, però els altres, no. En algun moment has pensat fer una altra obra com a director de teatre? En aquest moment no, però abans sí que ho havia pensat. Cada any fas petites modificacions al text. Per què? Intento que els Pastorets s'adaptin a les situacions que vivim, tant de l'àmbit social com cultural… i millorar-ho. En aquests 10 anys dels pastorets feu alguna cosa especial per celebrar-ho? El que tenim previst és intentar publicar el llibre dels pastorets i fer un resum amb imatges i fotografies. Com valores que cada any hi hagi més gent que vagi a veure els pastorets? Estem molt contents, quan vam començar no pensàvem arribar a tanta gent. Creus que duraran més anys? quants? o creus que no tindran més vida després dels 10 anys? No ho sabem; els pastorets depenen de moltes coses: papers principals, canvis d’institut… anem any a any i no sabem a quants anys arribarem. En algun moment s'acabarà, però intentem anar seguint. Alguna anècdota a destacar? Quan vam anar a Olot, a mitja funció va baixar al teló i vam haver d'improvisar uns lligams per aguantar-lo i poder seguir. Durant l’epidèmia de covid va ser complicat: tot ho vam fer a última hora. Vam publicar 6 píndoles de cinema perquè, tot i que no vam poder pujar als escenaris, vam voler seguir. Quan vam anar a Santa Pau, una parell de persones del públic, quan va començar l’obra, es van aixecar i van marxar perquè s’esperaven l’obra original i no sabien que eren uns pastorets diferents... A quants pobles de l’Alt Empordà heu anat ? A una vintena de pobles de l'Empordà: per exemple, Cabanes, Port de la Selva, Sant Climent, Garrigàs, Cistella, Mollet de Peralada, Navata... I també hem sortit de la comarca: aquest any hem actuat a Tortellà.
Un moment de l'entrevista a Ernest Pibernat
“Sí, podem preveure quantes canyes hem de tenir a punt segons el dia”
Quin any vau començar a treballar aquí a l’institut? Dolores: Ara mateix estic complint la meva segona etapa a la cantina de l’institut. Aquest és el meu segon curs aquí, dins d’aquesta segona etapa, i la veritat és que estic molt contenta. Margui: Fa 23 anys vaig substituir la meva mare i des de llavors, ja ho veieu, aquí, enguany al costat de la Dolores, i molts anys al costat de l’Anna, la mestressa. A quina hora arribeu a l’institut per deixar-ho tot a punt? Margui: Obro la porta i començo a les 6:35h. Cal deixar-ho tot a punt perquè la cantina ja és oberta a partir de les 7h, que és quan comencen a venir proveïdors, estudiants i professors. Hi ha uns quants adolescents que arriben d’hora, prenen alguna cosa i aprofiten per estudiar. Durant tots aquests anys, has anat fent amistats aquí a la cantina? Margui: I tant! El tracte de tu a tu amb la gent que treballa o estudia aquí és de les millors coses d’aquesta feina. He fet moltes amistats aquí: professores i professors amb qui hem viatjat, hem fet i fem sortides culturals i també passem bones estones amb el Club de Lectura que segueix ben viu. Teniu alguna anècdota graciosa o interessant que vulgueu compartir? Dolores: recordo que, en la meva primera etapa aquí, una professor, mentre venia cap a la cantina, va caure de culs en una bassa d’aigua que hi havia al pati. Me’n recordaré sempre més! Margui: en general, el dia a dia dels joves és interessant i ben entretingut. Veure com creixen i com van canviant fa molta gràcia. A 1r d’ESO, recent arribats, són tímids i alguns d’ells quasi no arriben al mostrador, però al cap d’uns anys, a 4t d’ESO, a Batxillerat o a Cicles… de vergonya, cap ni una! Aquest creixement i progrés és molt graciós! Faries algun canvi a la cantina? Margui: l’època COVID ens va portar coses bones: per exemple, deixar molt ben marcades les cues d’entrada i sortida. M’agrada que s’hagi conservat aquest circuit, si bé trobo a faltar un docent de guàrdia, tal com passava fa un parell d’anys, per controlar el tema mascareta, el gel hidroalcohòlic per a les mans… Sovint, a les cues, hi ha força enrenou. A banda d’això, ens ha afectat no poder vendre coses amb sucre processat, són bastantes vendes que hem perdut, si bé per a l’alumnat i la seva nutrició és necessari i al final ja s’acostumen al que tenim. Abans d’aquesta restricció, a tall d’exemple, els KIT KAT tenien molta sortida. Els productes que ara hem mantingut són sense edulcorants. Per als entrepans, fem servir una crema de cacau que fan servir els pastissers i la veritat és que queden uns entrepans boníssims!
LES 10 PREGUNTES A… LES CANTINERES!
El dia a dia al Monturiol no seria el mateix sense tot allò que ens preparen la Margui i la Dolores. Dues cantineres non-stop que ens van regalar uns minutets de la seva jornada laboral per respondre les nostres preguntes.
La Margui i la Dolores amb els nostres reporters
En l’actualitat: què és el que més us compra la gent? Sempre ha estat així? Margui: Com ja us podeu imaginar: els entrepans. I, més concretament, els que guanyen són els de formatge. Si de pernil en venem, posem per cas, 8, de formatge potser en surten 18 o 20 al dia. No sempre ha estat així. L’any passat els entrepans de fuet tenien molt d’èxit o fa uns anys la meva mare venia molts entrepans de salami. Aquí tampoc hem de passar per alt la bona sortida que tenen els entrepans de mortadela halal pels musulmans. Les canyes (crema o xocolata), per exemple, depèn del dia... Aquí he de dir que tinc un sisè sentit: després de tants anys, a primera hora, quan la majoria dels alumnes ja són a l’institut, ja puc percebre quantes canyes hem de preparar…i no acostumo a equivocar-me! De mitjana, en venem unes 25 al dia. Els donuts i els croissants de xocolata que ens porta el pastisser també tenen molta demanda. Heu fet alguna innovació recentment? Per què? Margui: Sí, darrerament hem donat més importància als vegetals, amb gall d’indi o alvocat, per exemple. La gent també ens pregunta què fem amb allò que ens sobra: intentem no llençar res! Els paninis, per exemple, es poden fer sense cap problema amb el pa del dia anterior. La gent s’avorreix si sempre servim el mateix, cal anar innovant i proposant nous productes. Una altra innovació recent és la introducció del pagament amb targeta. Molta gent ens ho havia anat demanant, tant professors com mainada que no portaven efectiu. En efecte, una innovació molt necessària avui dia. Què és el que més us agrada fer? Margui: A mi m’agrada molt preparar els entrepans i a l’hora del pati m’ocupo de la part de barra per a l’alumnat. La Dolores té un do per tenir-ho tot impecable i és qui s’ocupa perfectament de la part de la barra on, a l’hora del pati, demanen els cafès i l’esmorzar els professors. Sens dubte, com deia abans, el tracte amb la gent és el més profitós del nostre dia a dia a la cantina, encara que a vegades, amb els pics de feina que tenim, no podem socialitzar tant com voldríem. Com funcionen les màquines expenedores? Margui: En teníem dos a cicles durant l’època pandèmica, per evitar acumulació de persones a la cantina. Ara una d’elles és fixa a la cantina, per si la gent vol comprar alguna cosa quan ja no hi som o en moments de l’hora del pati que hi ha moltes cues. Són màquines que gestionem nosaltres al 100%. La persona a qui les vam comprar, si s’espatllen o tenen algun problema puntual, ve i ens ho soluciona. L’any que ve fareu algun canvi o seguirà tot igual? Margui: En principi no tenim cap canvi previst, però és a final de curs quan realment valorem com ha anat tot plegat i què cal fer el setembre següent. Ara bé… de canvis jo ja no en puc fer gaires més… em queden dos cursos i em jubilo!
TOTS AL CINEMA!
El primer trimestre d’aquest present curs va concloure amb una novetat destacada. El proppassat dia 20 de desembre tot l’alumnat d’ESO i Batxillerat vam anar, després de la xocolatada solidària, cap al Catcines. Les pel·lícules que vam visionar, depenent del curs, van ser: Champions, Wonka, Los juegos del hambre 5: Balada de pájaros cantores y serpientes i Aquaman. Si ens permeteu ser una míca crítics, com a alumnes de 2n i 3r d’ESO, opinem que la pel·lícula Champions va ser divertida, però trobem que s'assembla massa a l'original espanyola Campeones. Sobre Wonka, podem dir que va ser entretinguda, sobretot per la bona música. Pel que fa a Los juegos del hambre, l'alumnat de 4t va coincidir a dir que la llargada feia preveure que costaria de passar, però que, malgrat tot, va ser prou entretinguda. Tot i així, alguns admeten que van fer més d'un cop de cap durant la sessió... L'alumnat de batxillerat va poder triar entre Wonka i Champions. Ha estat la primera vegada que a l’institut s’ha fet aquesta sortida i, tot i el tramuntanal a què vam haver de fer front durant el trajecte a peu, considerem que és una manera maca de passar l’últim dia abans de Nadal. Per tant, una sortida per repetir!
Sortida a Catcinemes de tot l'alumnat del Monturiol abans del parèntesi de les vacances de Nadal
Des d'Icària un equip d'alumnes hem començat a treballar en un nou projecte: el projecte "Dalí Jove". Ja en sentireu a parlar quan el tinguem enllestit. Per preparar-lo, ens cal documentar-nos, a través de llibres, persones expertes i museus. Per això el dimecres 24 de gener, les integrants d'aquest projecte van visitar la Casa Natal de Salvador Dalí, un museu inaugurat el passat divendres 20 d'octubre de 2023. A les alumnes els va agradar molt, i per això us recomanen que hi aneu perquè diuen que és una experiència immersiva molt interessant; i més si ets de l'Empordà.
Dos moments de la visita de Mariona Seguranyes . La professora del Projecte Icària Teresa Moner va ser l'encarregada de fer-ne la presentació.
D'altra banda, el dimecres dia 31 vam rebre la visita de la regidora de cultura, Mariona Seguranyes, historiadora de l'art i experta en la biografia de Salvador Dalí. Ella va ser la comissària de l'exposició Els Dalí de Figueres, que es va muntar l'any 2018 al Museu de l'Empordà. També és l'autora del llibre que es va publicar en aquella ocasió amb el mateix nom. La Mariona ens va explicar moltes coses sobre la vida de Dalí i també ens va donar molts consells de com treballar en la recerca…
PROJECTE DALÍ JOVE
Dos moments de la sorprenent visita a la Casa Natal de Salvador Dalí
EL TdR: El GRAN REPTE DELS ESTUDIANTS de batxillerat
Els estudiants de batxillerat viuen amb el neguit d'haver de superar un treball de recerca obligatori. per obtenir el títol. Al llarg d'uns quants mesos entre el primer curs i el segon han de dedicar moltes hores a conèixer i posar en pràctica els mètodes de recerca científica en un treball monotemàtic que han de presentar també oralment davant d'un tribunal al final del procés.
Per saber una mica més sobre el tema, hem volgut parlar amb algunes de les estudiants que aquest curs ja han superat el repte. Ens han explicat els temes que han treballat, les dificultats que han tingut i les seves sensacions després de tot aquest laboriós i, finalment, satisfactori procés. L'Aina Montes i la Tara Noguera, estudiants de 2n A de Bat. han respost amablement les nostres preguntes. Quin és el tema del teu TDR? A: L'impacte del fondejos a les praderies de posidonia del cap de creus. T: Els bolets medicinals. Com et vas inspirar per triar el tema? A: Doncs perquè volia un tema que estigués relacionat amb el mar. T: M'interessava el tema de les plantes medicinals i d'uns suplements alimentaris: bolets que s’apliquen a la salut. Va ser difícil triar-lo? A: No, tenia dos temes per triar i em vaig decantar per fer-los tots dos barrejats. T: Ho tenia clar, però al principi no tenia definida la part pràctica. Està relacionat amb el que vols estudiar? A: En el moment en què ho vaig triar sí, però ara vull fer CAFE...he canviat d'idea! T: Sí, perquè vull fer farmàcia. Què faràs després de batxillerat? Una carrera, una feina o un cicle superior? A: Carrera CAFE a la Universitat de les illes Balears T: Carrera: o bé farmàcia a la UB o biomedicina o fisioteràpia. Tornant al treball: et va ser dificil redactar el TDR? A: És llarg i molt pesat haver de reescriure i contrastar molta quantitat d'informació. T: No és complicat però requereix molt de temps i has de buscar moltes fonts si vols fer un bon TDR. Quins mètodes vas fer servir per cercar informació? A: Google, diferents pàgines webs, estudis, web de la Generalitat i entrevistes. T: Google, llibres i molts estudis científics i entrevistes. La part pràctica, com la vas fer? A: Vaig mostrejar dades per poder quantificar i desprès calcular la superficie d’impacte. T: Vaig anar a un taller de cultiu de bolets per poder cultivar els meus propis bolets medicinals i a partir d'aquests bolets poder extreure les propietats medicinals amb diferents mètodes d'extracció, també vaig fer unes entrevistes a especialistes.. Quina part va ser més difícil per tu? A:Teòrica, perquè requereix moltes hores davant l'ordinador, fent recerca, cercant informació i contrastant-la. T: La part teòrica perquè és la més llarga la que s’ha de dedicar més hores has de buscar molta informació després citar-ho la cooperativa doncs bé és molt llarg el procés de la recerca Quan de temps has tardat en preparar-te la presentació? A: La presentació no molt perquè realment o sigui m'hi vaig posar la setmana abans de presentar-ho perquè és si el treball l’has fet tu saps el que vols explicar i tens clar els apartats que seguiràs. Per tant no té molta dificultat. T:Jo sí la presentació en sí la vaig realitzar el nadal durant el nadal si que vaig tardar una mica perquè m'agrada molt fer-ho tot molt bonic però en preparar la presentació com a tal vaig tardar una setmana perquè si tu has fet tu el treball ja saps el que has realitzat és només explicar-ho. Estaves nervios/a abans de començar la presentació A: Sí, però o sigui després d’un any és com va això,com que ja que és l'última part d'aquest treball només és combatre els 20 minuts d’explicar el que has fet tu mateixa. T: Sí alhora estava bastant nerviosa però em vaig intentar mentalitzada de que si havia pogut fer el treball, doncs a realitzar doncs durant tot aquest any el treball l’he fet el millor possible doncs que això ja era l'última part final i per tant doncs tot i estar nerviosa vaig mirar doncs de controlar els nervis al màxim. Qui va ser el teu tutor? Et va ajudar? A: Va ser la Georgina Baró, em va ajudar molt perquè doncs també t'ajuda amb tota la part formal. T: Va ser l'Eva Sánchez que també doncs em va ajudar bastant, ja que sempre que tenia algun dubte del treball podies accedir a ella i doncs comentar-li els dubtes que tenies i era de molt utilitat. Quina part t’ha agradat més? A: La pràctica perquè és algú que em vaig passar bé fent ho perquè no era està assentat a casa a l'ordinador buscant mil pàgines web la pràctica és molt millor sigui és algo que t'agrada i amb motivació T: La part pràctica ja que ho vaig passar bé realitzant els extractes i el cultiu i també vaig gaudir amb la presentació ja que no estava nerviosa perquè m’ho vaig preparar i em va agradar poder explicar tot el meu treball.
L'Aina i la Tara, a mà dreta, responent les preguntes de les nostres entrevistadores, l'Elna i l'Elisenda.
Quina part va ser més difícil per tu? A: La teòrica, perquè requereix moltes hores davant l'ordinador, fent recerca, triant informació i contrastant-la. T: Sí, la part teòrica perquè és la més llarga, la que s’hi ha de dedicar més hores: has de buscar molta informació, després comparar-la, citar.la... doncs bé, és molt llarg el procés de la recerca. Quant de temps has tardat a preparar-te la presentació oral ? A: La presentació no gaire, perquè realment m'hi vaig posar la setmana abans de presentar-lo, perquè si el treball l’has fet tu, saps el que vols explicar i tens clar els apartats que seguiràs. Per tant, no té molta dificultat. T: Bastant. La presentació en si la vaig realitzar durant el Nadal i sí que vaig tardar una mica perquè m'agrada molt fer-ho tot molt bonic. Però preparar l'exposició com a tal vaig tardar una setmana perquè, en efecte, si has fet tu el treball, ja saps el que has realitzat i què vols explicar. Estaves nerviosa abans de començar la presentació? A: Sí, però després d’un any de feina, t'anima veure que ja és l'última part i combatre 20 minuts d'exposició no és tan difícil perquè, com dèiem, has d'explicar i vendre el que tu mateixa has fet realitat. T: A l'hora de fer-la, és inevitable, però em vaig intentar mentalitzar que, si havia pogut fer el treball, que durant tot aquest any el treball l’he fet el millor possible, doncs que això ja era l'últim pas. En definitiva, tot i estar nerviosa, vaig mirar de controlar i dissimular els nervis al màxim. Qui va ser el teu tutor? Et va ajudar? A: Va ser la Georgina Baró i em va ajudar molt, sobretot amb tota la part formal. T: Va ser l'Eva Sánchez, que també em va ajudar bastant. Sempre que tenia algun dubte del treball podies accedir a ella i comentar-li els dubtes que tenies; era de molta utilitat. Quina part t’ha agradat més? A: La pràctica, perquè m'ho vaig passar bé fent-la. No es tractava d'estar asseguda a casa buscant mil pàgines web: la pràctica és molt millor si és alguna cosa que t'agrada i la fas amb motivació T: En efecte, la pràctica, ja que va ser interessant realitzar els extractes i el cultiu. Finalment, també vaig gaudir amb la presentació: tot i els nervis, tenia moltes ganes de poder explicar tot el meu treball. Hem de donar les gràcies a totes dues pel temps que ens van dedicar.
També vam poder parlar amb l'Emma Tiragallo de 2n B. Emma, quin és el tema del teu TDR? Un agent de policia encobert. Com et vas inspirar per triar el tema? És un tema que té a veure amb el que vull fer en el futur. Va ser dificil triar-lo? No, gaire. Tenia clar què m'agradaria fer en un futur i, per tant, què volia fer com a TDR. Està relacionat, doncs, amb el que vols estudiar? Sí, i tant: Vull fer la carrera de criminologia. Et va ser dificil redactar el TDR? Sí, perquè era una tema el qual la recerca no era fàcil d'aconseguir. Quins mètodes vas fer servir per cercar informació? La vaig recopilar, sobretot, de les entrevistes i d'un documental. La part pràctica, com la vas fer? Vaig decidir fer una maqueta en la qual hi havia representada una infiltració policial. Quina part va ser més difícil per tu? Aquesta part pràctica, atès que per una qüestió de protecció de dades i per parlar amb una polícia infiltrada, en molts moments no podia treballar amb informació autèntica i calia pensar i anar més enllà. Quant de temps has tardat en preparar-te la presentació? En realitat, no pas gaire: un parell de setmanes. Estaves nerviosa abans de començar la presentació? Sí, i tant, molt... Qui va ser el teu tutor? Et va ajudar? En Gustavo Almela, i sí, em va ajudar molt.. Quina part t’ha agradat més? La teòrica, perquè, tot i no ser senzilla a l'inici, al final em va servir per informar-me de moltes coses.
L'Emma , a la dreta, amb les nostres reporteres
El passat divendres 27 d’octubre, una delegació d'alumnes d’Icària vam anar a visitar la presidenta i el vicepresident del Barri de l’Eixample, l’Anna Maria i en Manel. Els vam fer una entrevista per aclarir alguns dubtes que teníem sobre el barri, com ara: els límits, activitats setmanals, festes, comerç… Entre moltes altres coses, ens van explicar que l’any que ve el barri farà 40 anys. Van ser molt amables amb nosaltres i ens van ensenyar i comentar diferents activitats que s’han fet des de l’associació durant els últims anys. Tot seguit us compartim l'entrevista que els vam fer.
VISITA A L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE L'EIXAMPLE
La voluntat del centre és acostar-se al barri que l'acull i mirar d'establir-hi complicitats. El primer pas va ser anar a visitar l'associació de veïns.
Una delegació d'Icària va visitar el local de l'associació de veïns del barri
VISITA A L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS
Un moment de la visita de la delegació del Monturiol al local de l'associació de veïns.
"CAL FER UN MAPA DELS BARRIS DE FIGUERES"
L'institut NarcÍs Monturiol es troba ubicat al barri de l'Eixample. Però, coneixem prou el barri que ens acull? Ens ha semblat que no i que seria molt interessant d'apropar-nos-hi per conèixer millor qui en forma part i què s'hi fa... L'Anna Maria i en Manel, presidenta i vicepresident de l'associació de veïns, van estar encantats dacollir-nos a la seva seu i de respodre les preguntes que els vam plantejar.
Quins límits té aproximadament el barri de l’Eixample? Només tenim clar on delimita amb el barri del Cendrassos, que va del carrer Tapis fins a baix de la rotonda de Vilabertran. Una banda del carrer Tapis forma part del barri del Cendrassos i l’altra, de l’Eixample. Per l’altra banda, limita amb la carretera de Llançà. Per acabar, limita amb el carrer de darrere de La Salle (barri de l'estació), que forma part de la marca de l’Ham, però ens agradaria que formés part de l’Eixample. Volem demanar a la regidora Martina Prat que faci un mapa de Figueres on es pugui veure el límit de cada barri; tenim constància que ja hi estan treballant. Al voltant de quanta gent hi ha al barri? No sabem ben bé quanta gent hi ha en el barri però sabem que hi ha 130 socis en l'associació. Quins centres educatius hi podem trobar? Tenim 3 centres educatius. La Xuclamel, que és una llar d’infants, el Dalí que és una escola, i l’institut Narcís Monturiol. Per tant, totes les edats cobertes. Quants anys té el barri? El barri com a tal fa de mal dir, però l'associació de veïns del barri es va fundar l’1 de juny del 1984, i per tant l’any que ve farà 40 anys. Hi ha alguna festa que se celebri cada any? Sí, fem 3 festes cada any: els Reis, la Santa Creu i la festa del barri. Quins són els monuments més importants que hi ha? Tenim la plaça de la música (sardana) i l'escultura al pintor Ramon Reig (al costat del passeig John Lennon).
El 27 d’octubre alguns alumnes d'Icària van fer una entrevista a l’Anna Maria Vilà presidenta de l'Associació de Veïns del barri de l'Eixample. La va acompanyar en Manel, vicepresident de l'entitat.
Curiositats del barri Molts carrers del barri estan relacionats amb noms de compositors de sardanes i músics. Hi ha un passeig dedicat a John Lennon El carrer del nostre institut duu el nom de Joaquim Serra i Corominas, compositor i pianista nascut a Peralada el 1905. Justament a prop de l'institut viu un compositor de sardanes prolífic i reconegut: Jaume Cristau.
Imatges d'activitats de l'associació de veïns.
Quines activitats diàries es fan? Fem activitats els dilluns, els dimarts i els dimecres. Els dilluns fem 3 classes de pilates, els dimarts a les tardes fem un taller de manga, i els dimecres fem un taller de ‘quilling’ (filigranes amb paper). De què presumiríeu d’aquest barri? Que hi ha molt bona relació entre veïns i que quan es fan activitats comptem amb força gent. Tenim molts comerços i la majoria dels serveis disponibles. Així, creieu que hi ha una bona relació entre el veïnat? Creiem que sí: des l'associació hi posem tots els esforços per tal que tothom pugui sentir-se important i participatiu. El bon ambient entre els socis i els veïns ha de ser sempre una premisa. Per acabar: s’està començant algun projecte nou en el barri? No hi ha res concret, però voldríem unificar l’espai i que fos un barri més net.
Entrevista a les regidores de barris
Des de les darreres eleccions municipals, el maig del 2023, a l'Ajuntament de Figueres hi ha dues regidories que tenen els barris com a centre d'atenció. Hem parlat amb les regidores Martina Prat i Pilar Sánchez sobre els barris de la nostra ciutat.
Quants barris s'han de comptabilitzar a Figueres? Figueres no té un mapa de barris com a tal, sí que tenim un llistat de barris que va elaborar l’historiador Bernils fa anys però només delimita els barris que es van anar construint amb l’expansió de la ciutat. Així doncs tenim una gran part de la ciutat (la més antiga) que és un tot i els barris que han anat creixent al voltant, aquests sí, amb nom propi. Ens hem proposat dibuixar un mapa de barris durant aquesta legislatura, amb la col·laboració de les associacions de veïns i la ciutadania de Figueres. Ja hem començat a fer reunions internes amb tècnics i experts i no sembla una tasca fàcil. També hem demanat a les associacions de veïns de Figueres que dibuixin sobre el mapa de la ciutat on comença i acaba el seu barri, segons la seva percepció. De moment, doncs, no podem respondre a la pregunta de quants barris hi ha a Figueres de manera definitiva. I, en total, quantes associacions existeixen a la ciutat? Associacions de veïns que estiguin actives podem dir que n’hi ha 13 ara mateix, més una federació d’associacions que de moment n’agrupa 8. Sabeu si cada barri/associació té un espai on poder realitzar activitats? De les que estan actives totes excepte la del barri de l’Estació tenen local cedit per l’Ajuntament o subvencionat per aquest. Cap d’elles, per tant, ha d’assumir el cost del lloguer. Quin és el barri més gran? I el barri amb més socis? I el barri amb més història? El barri, o més aviat zona, amb més història és tot el centre de Figueres, i seria per tant també el barri més gran. Sobre l’associació de veïns que té més socis no ho sabem ja que és una dada que no demanem a les entitats veïnals. És una xifra que ara mateix no és massa significativa perquè hi ha AV amb pocs socis però amb molta activitat de cara al barri. Quina importància tenen per a vosaltres i per a l'equip de govern en general els barris de la ciutat? Tenen molta importància, i és per això que en aquesta legislatura som dues regidores de barris, per poder estar més a prop de tots ells i poder donar solucions als problemes i mancances que tinguin. Quant fa que us dediqueu a la regidoria de l’ajuntament, és a dir, quant fa que treballeu "per fer dels barris unes zones més cuidades"? Per què heu estat les escollides per fer-vos-en càrrec? Ens dediquem a aquesta regidoria des de l’inici de la legislatura, al mes de juny. Ens han escollit perquè som les dues regidores que hem tingut més contacte amb els barris i les seves Associacions de veïns durant els últims anys. Creieu que en els propers mesos es podran arribar a delimitar els barris? Tenim entès que us hi heu posat a treballar... Pensem que és necessari! Sí, tal com comentàvem a l’inici tenim la intenció de fer el mapa de barris de Figueres, serà tot un repte!
Pilar Sánchez, Regidora de Festes, Fires i Mercats,Associacionisme, Barris i Participació
Seguint amb la pregunta anterior... la presidenta i el vicepresident de l'AV Eixample de Figueres, en una entrevista recent amb nosaltres, ens van traçar, més o menys, els límits del barri. Però no existeix, almenys accessible, un mapa clar ni concret ni ben dibuixat dels barris, tal com ens van explicar. Així doncs: on creieu que comença i on creieu que acaba el barri de l'Eixample? Com hem comentat anteriorment estem creant el mapa de barris juntament amb els veïns i ciutadans de Figueres, per veure des de la seva percepció on creuen ells que es delimiten els seus barris. Us adjuntem el mapa que ells ens han fet arribar on indiquen on serien, segons el seu punt de vista, els límits. Us el fem arribar a nivell informatiu, si el volguéssiu reproduir abans caldria demanar-los permís. . Quina relació teniu amb el barri de l'Eixample i com el definiu? Soc la regidora que s´ocupa del barri de l´Eixample, tinc tots els barris de la part Est de la Ciutat. Estic molt relacionada amb el barri de l´Eixample des de fa 18 anys, donat que també he fet de professora, coordinadora i membre de la Junta de la Casa Cultural d´Andalusia que està situada en el Centre Cultural el Molí de l’Anguila, en el barri de l´Eixample. És un barri molt dinàmic, compromès amb la Ciutat, tranquil i acollidor amb els nouvinguts, en definitiva és un bon barri. Penseu que la seguretat en el barri en qüestió segueix sent una fita pendent d'aconseguir? Per exemple, si ens ubiquem al passeig John Lennon, on fa un temps els veïns es queixaven reiteradament de pràctiques insanes... La seguretat és una fita pendent per a molts barris de la Ciutat, precisament per això, l´Alcalde és el responsable en aquest mandat del tema de la seguretat, estem posant fil a l´agulla i fent molts dispositius policials per poder eradicar aquestes pràctiques insanes i tot el que sigui alterar l´ordre públic i que posi en perill el benestar dels Ciutadans i Ciutadanes de Figueres.
Martina Prats, Regidora de Cadastre, Centres Cïvics, Barris, Participació i Cooperació
El mes de gener l'alumnat d'Icària va visitar l'Ajuntament de Figueres. Guiats per l'Alcalde, Jordi Masquef, van ser rebuts a la sala de plens i van poder simular el funcionament d'un ple, per votar i raonar temes proposats pels docents acompanyants. També van poder accedir al despatx d'Alcaldia i a la balconada. Els reporters vam aprofitar per fer-li una entrevista. Jordi Masquef, Alcalde des de les eleccions del maig de 2023, es va mostrar molt proper i encantat d'acollir-nos.
Bon dia, Jordi. Moltes gràcies per haver-nos donat l'oportunitat de venir, pel temps que ens has dedicat i per accedir a respondre les nostres preguntes. Comencem. Com valores el mercat de Nadal? Va tenir èxit? Fa uns anys, el mercat nadalenc tenia lloc a la plaça de l’ajuntament. En les darreres edicions, com sabeu, té lloc a la Rambla. Moure’l va ser un encert, atès que s’hi pot passejar molta més gent i programar-hi més activitats tant a la part alta com baixa de la Rambla. Penso que podem dir que aquesta edició també ha estat un èxit, tot i que la meva dona em va demanar que, si us plau, l’any vinent els llums siguin d’uns colors més càlids, hi havia massa barreja de colors… [riu] El mercat, juntament amb la resta d’activitats programades, va servir per dinamitzar l’activitat econòmica de la ciutat durant l’època nadalenca. Tanmateix, hem anotat possibles modificacions pel Nadal que ve, amb l’objectiu de potenciar-lo. Explica'ns com van anar el canvis en la cavalcada de Reis, especialment la rebuda, de nou, dels tres reis a la plaça de l’Ajuntament. Certament, ha estat un tema polèmic. Però hi ha dues raons molt clares per haver recuperat, de nou, el tradicional emplaçament. En primer lloc, l’aspecte econòmic: sense tot el muntatge a la Rambla hem minimitzat costos. En segon lloc, la il·lusió: a la Rambla els nens i les nenes veien a ses Majestats massa lluny. En canvi, amb la seva arribada pel carrer Girona i l’estona a la plaça de l’Ajuntament maximitzem, sense cap mena de dubte, la seva proximitat i ajudem a que la seva arribada sigui un moment d’allò més bonic. Sobre els patinets elèctrics: pots explicar-nos la nova campanya iniciada a principis d’aquest 2004? Un dels nostres propòsits més importants és vetllar per la seguretat als carrers. I és evident que darrerament s’ha vist com a la ciutat molts conductors de patinet elèctric cometen imprudències. Calia, doncs, buscar un equilibri entre els vehicles de mobilitat personal (VMP) i els vianants. Com ho hem fet? Doncs, en primer lloc, els agents de la Guàrdia Urbana, entre el 12 i el 19 de gener han fet pedagogia. Han anat informant els usuaris a peu de carrer sobre la normativa per circular amb aquest tipus de vehicles per la ciutat. Es van repartir mig miler de fulletons informatius. En segon lloc, a partir del 19 de gener, les sancions ja s’han començat a aplicar. Les sancions lleus (80 euros) engloben: circular sense llums de nit o anar dues persones al mateix patinet. Les més greus (poden arribar als 1000 euros) corresponenea conduir sota els efectes de l’alcohol o drogues,. circular per les voreres, fer ús del mòbil, circular amb auriculars o no fer cas del semàfor, que suposaran 200 euros de sanció. I circular en direcció contrària, 500 euros. i
VISITA A L'ALCALDE
Imatge de la sala de plens (Canal de Reporters)
Des d'aquest QR podeu accedir a un vídeo resum de la visita
En efecte, com he dit moltes vegades, l’incivisme em i ens preocupa molt. Cal protegir les víctimes i minimitzar danys. I no només amb la mobilitat incívica, sinó que també perseguirem els individus que, pel motiu que sigui, malmeten mobiliari i espais de la ciutat. Els perjudicats som tots: quan toca arreglar desperfectes ho fem amb els impostos de tots els figuerencs i figuerenques. Sabem que ara tornaran obrir els patis de les escoles fora de l’horari escolar. antigament, ja s’havia fet. Quina és la diferència entre ara i abans? Prohibir el joc amb la pilota als parcs va ser, possiblement, una decisió, com a mínim, controvertida. Per alguns errònia. Ara és evident que cal oferir nous espais. Espais segurs pels nens i controlats per monitors. Amb el joc als patits penso que protegim el dret dels nens i la seguretat de tothom: nens, vianants i conductors. Al carrer Castelló, per exemple, contínuament molts joves travessavem per atrapar la pilota i molts conductors havien de frenar en sec. Ens podries enviar un missatge pels lectors de la revista que fem al Monturiol? Soc una persona amb molts defectes, però també amb molta memòria. També vaig ser nen i recordo perfectament que, com la majoria en aquestes edats, pensava que era més llest que els adults. Que els pares, que els mestres… Quan vas complint anys, veus que l’experiència és clau. Així doncs: el meu missatge és que feu cas als vostres professors, que si ara heu engegat aquesta magnifica revista, que hi poseu esforç, interès i que us deixeu ajudar. Al final, reculls el que sembres. Sigueu bones persones, constants i predisposades a treballar en equip. Ningú regala res: cal constància, sort i esforç per triomfar. El temps vola. “Time flies” em deia sempre una professora d’anglès que vaig tenir. Esforceu-vos i perseguiu els vostres somnis!
Conversem amb Frederic Carbó, president de Comerç Figueres, per tal de conèixer com s’ha dut a terme, aquesta tardor, la segona edició d’aquest esdeveniment que creix. .
Els passats 3 i 4 de novembre es va celebrar a la Rambla de Figueres la 2a edició de la Fira degustació de la Cervesa Artesana. La fira va ser possible gràcies a Comerç Figueres i l'associació el Llúpol. Nosaltres hem parlat amb en Frederic Carbó, president de Comerç Figueres. Ens explica que va haver-hi un total d’11 paradetes i, de nou, l’esdeveniment ha servit per donar a conèixer els petits productors de cervesa artesana, tant de la ciutat com de les rodalies. “La cervesa és una de les begudes més populars i l’artesana cada vegada guanya més interès. Per tant, és d’allò més interessant difondre les seves qualitats i els seus mètodes d’elaboració”, explica Carbó. Si bé el producte local és protagonista en aquest esdeveniment, aquest any els productors estrella convidats han estat Juguetes Perdidos, una de les cerveses més famoses del món creada a Argentina. Aquesta segona edició va comptar amb uns 10.000 visitants. En Fede valora la bona feina organitzativa de l’Aurora, la Gerent-secretària de Comerç Figueres, alhora que agraeix la bona predisposició i actitud dels paradistes. “L’any vinent hi tornarem i segur que l’esdeveniment creixerà i la Rambla s’omplirà encara amb més visitants. Per aquest motiu, creiem que l’Ajuntament de Figueres, més tard o d’hora, haurà de fer-se seu l’esdeveniment”. En referència a les activitats programades al cor de la capital de l’Alt Empordà, Frederic recorda que “des de Comerç Figueres, intentem que, cada mes o cada dos mesos, a la Rambla passin coses perquè la gent no s’avorreixi i es passegi per la ciutat”.
Foto de la presentació de la Fira (Font: web de l'Ajuntament de Figueres)
Cartell promocional II Fira de la Cervesa
10.000 PERSONES ES DECLAREN FANS DE LA BIRRA ARTESANA A FIGUERES
El dia 25 de novembre els carrers de Figueres van ser il·luminats amb els llums de Nadal i l’endemà mateix, el dia 26, es van obrir les paradetes de Nadal a la Rambla, en horari de matí i també de tarda. En el mercat es podien comprar plantes i arbres nadalencs, productes agroalimentaris i lements per al pessebre, entre d’altres. Va ser la primera edició sense restriccions per la covid ni límit d’aforament. A banda del mercat, la façana del Teatre Jardí es va il·luminar durant tres dies (8, 9 i 10 de desembre), amb un destacat màpping de nadal. Vam demanar a l'alclade, Jordi Masquef,que ens fes una valoració de com havia anar el mercat d'aquest any: "Fa uns anys, el mercat nadalenc tenia lloc a la plaça de l’ajuntament. En les darreres edicions, com sabeu, té lloc a la Rambla. Moure’l va ser un encert, atès que s’hi pot passejar molta més gent i es poden programar més activitats al seu voltant, tant a la part alta com a la part baixa de la Rambla. Penso que podem dir que aquesta edició també ha estat un èxit, tot i que la meva dona em va demanar que, si us plau, l’any vinent els llums siguin d’uns colors més càlids, hi havia massa barreja de colors… [riu] El mercat, juntament amb la resta d’activitats programades, va servir per dinamitzar l’activitat econòmica de la ciutat durant l’època nadalenca. Tanmateix, hem anotat possibles modificacions pel Nadal que ve, amb l’objectiu de potenciar-lo".
"L’any que ve il·luminarem la Rambla amb colors més càlids”
EL MERCAT DE NADAL
Caps de redacció: Albert Alegrí Reixach i M. Àngels Vila Safont Equip de redacció, imatge i disseny gràfic: Canal de Reporters del Projecte Icària: Anna Alfranca, Júlia Bagaria, Berta Carrión, Lluc Coderch, Nora Cortada, Otger Cortada, Baldiri Isach, Aida Jiménez, Romeo López-Bonet, Elna Masoliver, Elisenda Monturiol, Ona Mayné, Ariadna Romans, Max Turró